La Cooperativa

50 anys d'esforç | Article publicat a la revista Tartacó

L'any 2013 es van celebrar 50 anys de la Cooperativa agrícola de La Serra d'Almos. 
Des de la Llei d'Associacions de 1887, i amb la creació de la Societat de Socors Mutus La Serra l'any 1890, es va iniciar un llarg camí de cooperació, que es fa transversal quan al 1963 es construeix la Cooperativa Agrícola.

Va començar... arreglant el camí dels Mas d'en Brunets. La colla, preocupats pels baixos preus que els hi paguen els comerciants, creuen que la solució és unir-se, i es proposen fer una cooperativa. Surten amb moto als pobles del tombant, on hi havia cooperativa, per recavar informació i és convoca una reunió oberta a tothom.

Es van apuntar 82 socis, cada soci representava una família. El 12 de febrer de 1963 es va elegir la primera junta rectora, per unanimitat:
President: Josep Borrell Escoda (Ca la Mª Rosa)
Vicepresident: Josep Castellví Bargalló (Ca la Josepa)
Secretari: Domingo Bargalló Pascual (Ca Sico)
Tresorer: Joan Pujol Arenys (Ca Pepet)
Vocals: Josep Alabart Borrell (Cal Llússio), Joan Borrell Fraga (Cal Peó) Josep Borrell Fraga (Ca la Casanova) Ramon Casadó Cedó (Ca Pepaelmas), Ricardo Cedó Alabart (Cal Blanch) i Fortuny Margalef Bargalló (Ca Capblanch)
Consell de vigilància: Porvenir Miró Anguera (Ca Catxap), Josep Miró Bargalló (Embruixat) i Josep Pena Bargalló (Ca Perepena),

S'havia de legalitzar, però es van trobar que ja n'hi havia una, i que per la mida del poble no n'hi podia haver una altra. Mestres, cap visible de la Unió de Cooperatives en aquell moment, els insta a que reclamin els papers a la vella entitat.(El 2 de gener de 1942 és fa la “Ley de Cooperación” que creava cooperatives de  manera vertical, sovint lligades a les Hermandades Sindicales. A la Serra el 1944 es crea la Cooperativa San Isidro, que no funcionava com a tal, no hi havia assemblees, ni actes, es limitava a vendre sofre, guano i patates de llavor.)
El seu secretari Ramon Pena (Ramon la Barberia), no hi va posar cap mena d'impediment i va demanar de ser soci de la nova entitat.
Pel que fa a les normes, de moment es va funcionar amb els estatuts vells fins que es van canviar el 1985, una de les mes significatives, que es va imposar des del primer dia, és l'obligació que els socis tenen de portar tot el fruit a la cooperativa.

 

La compra del terreny també va tindre les seves complicacions, la Teresa Navàs (Ca Peringuera), que en aquell moment estava enfrontada amb els comerciants, va accedir a vendre, les negociacions van ser llarguíssimes, però finalment es va comprar per 154.140 pts. Membres de la junta i quatre socis, i segons la seva disponibilitat, uns 5.000 pts altres 8.000, altres 15.000, deixen els diners que calen per fer el pagament.

L'execució i el projecte de construcció el va fer l'arquitecte de Reus Miguel Aragones Virgili. Es va demanar a un empresari de Mora, Juanito Bofill (Codonyera), assessorament per dirigir les obres. Hi havia una junta per organitzar la feina: Josep Castellví Bargalló (Ca la Josepa) Josep Borrell Fraga (Ca la Casanova) Joan Bargalló Prats (Ca la Pepa) Jaume Cedó Barceló (Cal Fuster) i Domingo Bargalló Margalef (Ca l'Andreu). El domicili social provisional era al carrer Juan Vicens número  6, on hi havia el forn de pa de Cal Llússïo.

Al juny el president va dimitir, nomes feia quatre mesos que s'havia començat i aquell entrebanc va ser dur, però es va tirar endavant. Ramon Casadó (Pepaelmas) va ser el nou president i Eduardo Pena (Quico petit) va entrar de vocal.

 

Els jornals es feien per torns i per ordre de llista, es treballava amb 10, 11 o 12 persones depenent de la feina. Es llaurava  amb les mules a la part de baix, per fer el clot dels trulls, i la terra es treia amb pasteres i es posava a dalt, per fer el moll. En un primer moment l'arena es va anar a buscar damunt la presa del pantà d'Els Guiamets, que encara no estava acabat, es carregava el camió a cop de pala i es feien 15 viatges per dia. Mes tard es va comprar a Mora, doncs els del pantà no els van deixar agafar-ne mes. L'aigua s'havia d'anar a buscar amb bocois al barranc o a la sequia. 

Es va comprar la formigonera per 13.000 pts (que va treballar de valent no nomes a la cooperativa si no a totes les obres que es van fer al poble, i encara va).

Es treballava com si s'anés a estall, al juny es feien 12 hores de 5 a 13 i de 16 a 20, a un preu de 60 pts. El primer de maig començaven les obres i al setembre, pel vermar, mitja collita  (6.000 carregues) ja es va posar als trulls la resta es vinifica a les cases. Josep Margalef (Felicindo), Joan Margalef (Cal Coix) i Celestino Pena (Cal Dúgol), per iniciativa pròpia, s'hi quedaven a les nits per vigilar. Aquell any es va trascolar al ras, i quan plovia s'havia d'anar a tapar les boques dels trulls. El primer que es va cobrir va ser el molí. L'any 1965 es va acabar de cobrir la teulada per l'empresa Barceló de Capçanes.

De despeses n'hi havia moltes, a mes de les obres es va comprar el molí, 250.000 pts, la bascula 145.700 pts. Es van demanar dos crèdits de 500.000 pts, un a Caixa Tarragona i l'altre al Banc Central.
I els preus van pujar. L'any 62, als comerciants, el preu de la verema era de 3 pts, l'any següent, a la cooperativa, descomptant despeses d'elaboració i 0'50 pts d'amortització, va ser de 5 pts i amb les ametlles i l'oli va passar el mateix.

La comptabilitat la portava Minguet de Sico (del 1963 al 1984), primer a casa seva, a la taula del menjador, desprès a l'oficina que es va instal·là on ara hi ha l'agrobotiga. L'any 1981 es construeix l'edifici social dins el poble per instal·lar-hi la sala de juntes i la nova oficina. 

L'any 1977 es crea la Secció de Crèdit. Al 1985 la fallida la Caixa Rural de Reus provoca una manca d'informació econòmica rapida i eficaç, fins que el 1988 es crea l'Associació de Seccions de Crèdit dins la Federació de Cooperatives i la gestió es fa mes  eficient. 

Al llarg d'aquests 50 anys la paperassa s'ha anat complicant, cada vegada mes, i  els que han treballat a l'oficina ho saben prou bé: Jaume Fraga (Ca Fraga), del 1975 fins l'any passat, que es va jubilar, Joan Casadó (Ca la Valera), Xavi Cedó Pena (Marcelinet), i actualment, Irene Navarro (Ca la Mª Rosa) i Guillem Borrell (Ca Guillermo). La declaració d'hisenda, la DUN, les assegurances.... son alguns dels serveis que es donen a traves de la secció de crèdit.

Seguiment

Revisió

A la bodega, el primer fou Joan Margalef Serres (Cal Coix), desprès Xavier Cedó José (Macelino) i ara Josep Lluis Bargalló (Patotxo). Des de 2009 s'ha arribat  a un acord amb la Vinícola del Priorat per compartir l'enòloga: la Sandra Estevez. Primer es feia vi blanc, vi negre i el dels carrolls i poc a poc s'ha anat fent mes complexe, cada varietat s'elabora per separat, es fan diferents tipus de vi i s'envasen 12.000 ampolles. S'ha eliminat la forma de vermar per zones (el terme estava dividit en quatre zones, la primera durava tres dies i les altres, quatre) i ara es porta un control molt acurat de cada finca i de cada parcel·la per saber el moment optim de collir.

 

10 han estat els presidents: Josep Borrell Escoda (Ca la Mª Rosa), Ramon Casadó (Ca Pepaelmas), Jaumet Cedó Barceló (Cal Fuster), Josep Castellví Bargalló (Ca la Josepa), Josep Borrell Bargalló (Ca Xim),  Xavier Cedó José (Ca Marcelino) Angel Espés Andrevís (Ca la Mª Rosa), Domingo Borrell Pena (Cal Peo), Ramon Pallejà Penna (Ca la Jaques), Robert Rufí Pena (Ca la Constància), Josep Lluis Bargalló Giné (Ca Patotxo), Jordi José Borrell (Cal Xolo), Ivan Sales Perez (Ca l'Apolonia).

 

Actualment hi ha 135 socis productors i no son nomes de La Serra ara n'hi ha d'altres pobles: Darmós, Garcia, Guiamets, Tivissa i Mora la Nova. Els socis paguen d'aportació el 2% del producte i cobren la collita a resultes, la cooperativa no fixa un preu pel producte si no que paga en funció del preu resultant. Tradicionalment es paga per Pasqua, per S. Domingo i per Nadal.

 

Sempre s'ha anat endavant fent coses noves: Es va canviar la batidora que escalfava la pasta de l'oli a 70 graus per una “Palacin” i així poder-lo extraure a baixa temperatura. Aquell any els moliners van tenir molta feina: al ser la pasta freda els peus no s'aguantaven i queien deixant un escampall de cofins i pasta per terra, Josep Pena (Quico gran) que era un expert moliner no s'ho podia creure, amb tots los anys de moliner allò no li havia passat mai. Finalment es va idear un sistema posant unes “agulles” d'acer al mig dels cofins que permetien pujar el peu, tot i que, les “agulles” es doblegaven sovintEl 1989 es va canviar el vell molí de pedres, i la “Palacin” per un de continuo. Per rendibilitzar-lo s'accepta moldre a “maquila” les olives de l'Anton Fonts de Reus. Mes tard s'arriba a un acord amb la cooperativa d'Els Guiamets per compartir el molí, acord que es trenca pocs anys desprès.

 

A mes de l'adob i el sofre l'oferta es va ampliar amb els productes fitosanitaris i utillatge,  el 1987 s'instal·la l'equip de fred per controlar la fermentació del vi. S'ha construït una nova nau amb una peladora d'ametlles, s'han posat botes de roure francès, hongarès i americà per elaborar el vi de criança, s'han vitrificat els trulls, s'ha canviat la piadora, alguns socis s'han associat per comprar maquinaria... 

 

L'agrobotiga es va renovar i a mes dels productes propis també ven olives, cava, mel, fruits secs, pastes, xocolata, torrons (per Nadal), vi de D.O.Q. Priorat, i últimament farina de garrofes, i embotits de producció artesanal. 

 

La producció a anat fluctuant i no tant sols depenent de la meteorologia. L'any 1963 la collita d'olives era de 70.000 kg, l'any 1999, en el moment en que es compartia el molí amb la cooperativa d'Els Guiamets va ser de 360.000 kg i l'any passat es van fer 300.000 kg.

De la collita de Raïm, el 1965, es fan 1.000.000 kg. La producció mes alta va ser el 1973 amb mes de 1.600.000 kg. I les mes baixes el 1977, l'any de la gelada i les del 94 i 95, totes tres al voltant de 600.000 kg. Ara es fan 700.000 kg

 

La comercialització als primers temps era a l'engròs, mitjançant corredors de vins, o portat-la a la Unió de Cooperatives a la que pertany des del primer moment, (curiosament, avui de 90 socis que té Unió, la Cooperativa de La Serra ocupa el tretzè lloc en vot ponderat). Mes tard es venia una petita part del vi amb garrafes de vidre, i l'any 1979 i amb denominació d'origen Tarragona subzona Falset, es treu al mercat la primera ampolla amb el nom “Ortell”, que es va haver de canviar, doncs s'assemblava massa a la del cava “Portell”, i es va escollir el nom de “Mussefres”, i que igual que l'altra designa una partida de terra. 

Al mateix temps es participa en la creació de la cooperativa de segon grau “Costers de la Mola” i juntament amb els pobles del Baix Priorat, es fa un vi dolç el “Reina Elionor”, un vi jove “Mas de Dalt” i “Serres Altes”. Però aquesta aposta no te continuïtat. 

 

Actualment s'elaboren a la cooperativa diverses classes de vi, de D.O. Montsant, (denominació d'origen creada l'any 2001) “Mussefres” criança, negre jove, rosat i  blanc, vermut, vi ranci i “Arlei”, el vi de panses. 

 

I “Mussefres”, és també la marca de l'oli, que pertany a la D.O. Siurana des de la seva creació l'any 1977, i que a mes del Verge Extra de sempre, a partir d'enguany compta amb una línia d'oli ecològic. 

 

La cooperativa de La Serra pertany a  “Oleum Priorat” una cooperativa de segon grau que envasa oli juntament amb les cooperatives de Cabacés, Marçà-Falset, Masroig i la Vinicola del Priorat, i també a la Associació d'Oleïcultors del Priorat creada el 2002 

 

Cada cop es fa un producte de mes qualitat, el 40% de les vinyes tenen mes de 55 anys. A mes de les varietats de sempre: la carinyena i la garnatxa, hi ha noves plantacions d'ull de llebre, cabernet saubignon, syrah i merlot per aportar al cos i al vigor dels criances estructura, finor i aroma.

 

I amb això no n'hi ha prou. El repte de la comercialització està sempre pendent. La Unió de Reus, comercialitza encara la major part de la collita. Es segueix anant a Fires com la de l'oli de Reus, Tarragona, Mora i Barcelona. A la del vi de Falset i de Vic. Fa 3 anys que es va començar a fer la Festa de l'oli a La Serra. Però nomes el 15% de la producció de vi es ven al detall; en canvi l'oli, depenent de la collita doncs pot ser molt fluctuant, fent la mitjana dels últims 5 anys, és el 70%. 

 

Amb l'oli la qualitat és indiscutible. És un oli excepcional afruitat i aromàtic que ha aconseguit premis importants: Romanico Esencia el 1999, 2000 i 2005. El de la millora de la qualitat de la D.O. Siurana 2006 i 2008. Millor oli verge de la província de Tarragona 2008. Premi al millor oli del Centre de Desenvolupament de l'Oli 2008. Medalla de plata en la competició de Los Angeles Olive Oil 2008. Premis en la FIO en la categoria fruitat verd 2002, 2004, 2005, 2006, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012 i 2013.

I amb la marca OLEUM PRIORAT s'ha aconseguit amb “Oleum Priorat Elixir”  la medalla d'or 2012 i 2013 a Los Angeles Olive Oil i medalla d'or en la competició Japan Extra Virgin Olive 2012. I amb “Oleum Priorat”  medalla de plata a Japan Extra Virgin Olive 2012 i a Los Angeles Olive Oil 2012 i 2013. 

Son els resultats de la feina ben feta.

 

Ara, amb la crisi al damunt, la falta de relleu generacional..... a la cooperativa se li plantegen nous reptes, el mes important: conservar la il·lusió.

 

La il·lusió dels primers temps, del somni comú, la determinació amb que varen portar-ho a cap, el molt que van haver de triscar per tirar-ho endavant, l'estimació que van saber transmetre i l'alegria renovada és el que traspua en els records de la gent que ho va començar i en els que ho han continuat, també s'endevina una bona dosi de cangueli. No va ser fàcil, i al llarg dels anys no han estat flors i violes. Posar-se d'acord tanta gent, i tant diferent es complicat. Ser cooperativista requereix el seu esforç i una manera de plantejar-se les coses lleugerament diferent. Passar del jo al naltros dona un valor afegit i la satisfacció compartida pel que s'ha aconseguit sempre és mes plena.

 

50 anys ja s'han complert, FELICITATS.